dimarts, 2 de gener de 2018

Entre vinyes

M’agrada de tant en tant, amagar-me entre les vinyes dels meus pares i gaudir d’una ampolla de vi, em transporta a la joventut. De fet, a casa sempre hem viscut entre raïm. Els pares tenien unes vinyes i en fèiem vi per tot l’any. Recordo quan a principis de setembre durant un dia intens fèiem la verema. Recollir tot el raïm, aixafar-lo amb els peus (el més divertit) i després fer el procés habitual de deixar-lo bullir uns dies i posar-lo a les botes. Premsar les restes i deixar que segueixi el seu curs fins a obrir la collita del nou any.

I saps què és el millor? Quan obres una ampolla enmig d’una vinya, després tens una pluja de bons records, bones olors i secrets que tornen de cop i volta a la ment. El sol m’enlluerna, però em dóna un grau d’escalfor que el vi potser no em sabrà donar. Amagat entre els ceps gaudeixo del terrer i les seves vistes. Destapo l’ampolla i flairo el tap. Trec la copa que he portat i m’en serveixo un xic. Oloro aquell fruit, en denoto els primers tocs de cirera, de fruites indeterminades i un xic d’alcohol de la primera part de l’ampolla. El bec i el gaudeixo i és llavors quan em ve un flaix a la ment.


Mentre recordo alguns dels anys que vam fer la verema em venen records de menut. Com aquella vegada quan una abella em va picar en plena recol·lecció. Sort dels remeis casolans i un xic d’oli a la picada em va alleugerar el dolor. Els plors no me’ls va poder fer oblidar ningú. Bec un nou sorbet del "4 kilos" de Terra de Mallorca amb la varietat Callet i segueixo recordant instants.

I de les olors de la verema? Vols un secret? Moltes vegades em llevava de matinada quan el raïm estava fermentant i en la calma de la nit podia escoltar com el nou most bullia amb força. Alguna vegada fins i tot havia aixecat les fustes i allò que la curiositat et porta a olorar el que hi havia dins del cub, una olor forta d’alcohol però que no sé perquè era agradable tot i la seva potència.

El principal aroma i el que gaudeixo més és quan obro una ampolla. Poses el primer raig a la copa i el tastes a poc a poc, amb calma, sense presses, gaudint, sentint (així és com hauríem de gaudir de la vida). Saps que és bo o no amb la primera impressió (com amb la gent), tot i que a vegades si és un vi envellit en fusta, els matisos els aniràs arreplegant mica en mica.

Mentre segueixo arraulit a la vinya, tanco els ulls i recordo un dels episodis més plaents que he viscut entre mig d’aquestes terres. Era jove, no recordo ben bé quina edat tenia, però sé del cert com era ella. El temps de verema sol ser cap a les darreries de l’estiu a cavall entre l’agost i el setembre sense una data per determinar. La producció d’aquell any, era de les més voluminoses que recordo en quan a quantitat i qualitat. Vam haver de contractar més gent de l’habitual per poder recol·lectar tot el que volíem, ja que en qüestió de dies s’esperava un canvi de temps amb possibles pedregades.

Vam haver d’anar fins al sud de França per aconseguir més gent perquè ens ajudés. Era gent jove, però que li agradava la feina. Venien perquè necessitaven els diners pel proper curs universitari i la feina era dura però prou ben pagada. Entre el grup que vam aconseguir hi havia una noia amb uns trets físics d’aquells que et marquen. No destacava per tenir un cos 10, però el seu somriure era…no sé perquè però vam començar a tenir una bona relació.

Com que era dels pocs que tenia un cert domini sobre l’anglès i el francès i era jove com ells, sovint hi tenia llargues converses amb tot el grup. La verema ja gairebé s’havia acabat, les forces estaven flaquejant, ja que vam haver de fer la feina de dos dies, en només un, l’endemà arribava un nou front amb pluja i possible pedra, no podíem perdre ni un gram d’aquella collita.

Quan va fosquejar, després de sopar, vaig decidir sortir a fer una volta. L’ambient era càlid, feixuc i carregós com si anunciés la fi de l'estiu, però en algun racó de les finques encara s’hi podia trobar un xic de fresca. Volia sentir la remor del capvespre, quan tot resta en calma i de tant en tant les fulles es mouen per un petit cop de vent. Mirava al cel tot gaudint de les estrelles, les constel·lacions es dibuixaven a la perfecció en aquell cel net, però es presagiava un canvi de temps immediat (la calma abans de la tempesta).

M’acompanyava en aquell passeig nocturn una ampolla de vi negre (no recordo quin). M’havia proposat fer el que faig ara, seure entre mig dels ceps i gaudir d’un bon vi. Potser en faria un parell de copes, però fer-ho d’aquella manera i amb el cansament que portava el meu cos seria molt més plaent. Finalment, vaig arribar a la vinya, on hi teníem una figuera de coll de dama que estava preparant els seus fruits. Vaig acomodar-me al costat de l’arbre i allí vaig instal·lar el meu camp base. El vi, la copa i una petita manta perquè el terra no fos tan incòmode.

Vaig obrir l’ampolla i vaig tastar aquelles primeres gotes. Realitzava tot el ritual com si fos ara mateix. Tancava els ulls i olorava tots els elements, la terra, les fulles, la natura i ho culminava amb un nou sorbet de la copa de vi. Ja portava dues copes i el cos restava totalment relaxat. Tot en calma acompanyat pel so d’alguna au nocturna. 

Semblava que el vi començava a fer el seu efecte perquè de cop i volta vaig sentir com les fulles es movien més de l’habitual, seria el canvi de temps anunciat? Una llanterna em va il·luminar per complet, vaig quedar pràcticament encegat i em vaig aixecar de cop i volta vessant una part del vi per sobre la manta. En un perfecte francès vaig sentir com em demanaven perdó. Aquella veu m’era totalment familiar i allí la tenia totalment resplendent amb el seu somriure, l’Anne.

Quan vaig recuperar la visió, la llanterna ja era apagada i vaig veure aquells ulls grossos que la caracteritzaven. La vaig convidar a seure una estona i a gaudir d’aquella nit de verema. No tenia cap copa més i li vaig oferir una mica de vi. Va cedir al beure de la mateixa copa. El reflex de la lluna quan bevia em traslladava en un moment màgic, era una de les meves imatges bucòliques preferides.

Perquè el pintar no era el meu fort, però era per començar a traçar una estampa perfecta sobre la nit. La figuera al darrera del seu cos, la copa de vi agafada a la mà i amb un subtil gest retirava el cabell mentre entre les branques s’hi veia el reflex d’aquella nit, de la lluna que ens procurava un punt de llum entre tanta foscor.

Vam seguir amb la nostra conversa. No recordo ben bé de què parlàvem, però suposo de la seva vida a França. Dels seus estudis, quina era la universitat escollida, dels seus projectes de futur, de les seves ambicions. Per la meva part, feia el mateix, ens portàvem pocs anys, potser era un parell d’anys més jove que ella, però aquest no era cap impediment per explicar-nos les nostres vides i els nostres projectes.

Vaig mirar l’ampolla d’aquell vi negre i gairebé ja estava a la seva fi. Una primera ventada va fer moure les fulles dels ceps i va doblegar un xic la manta. Vaig atansar-me per posar-la bé una altra vegada, era un gest innocent ja que era bastant fanàtic de tenir les coses controlades i al seu lloc, però s’estava apunt de descontrolar tota la situació a causa de les copes de vi.

Amb les últimes gotes que quedaven d’aquella ampolla, li vaig començar a parlar de les olors. La vaig convidar a tancar els ulls i que em digués quines olors li arribaven. Vam començar pels últims traços de vi, però després vam seguir amb els que es despertaven enmig de les vinyes. Sembla mentida com poden diferir les olors d’una persona a una altra.

Ara era ella qui em demanava que fes el mateix, tanqués els ulls i li digués què flairava. Primer em va passar la copa de vi pel nas, després va deixar que els meus sentits destaquessin alguns punts de la natura, però per últim es va acostar a mi i em va deixar que l’olorés. Portava un perfum com de cirera, i allò em va recordar al vi. El seu cabell desprenia un aroma portentós i per últim i sense esperar-m’ho vaig notar l’olor dels seus llavis que flairaven a fruites del bosc com si degustés la copa.



La temptació amb els ulls tancats va ser massa forta per no deixar-me portar. Vaig dibuixar amb la punta dels dits aquells llavis i vaig seguir perfilant el seu somriure. A la de tres, vaig notar com era ella qui dibuixava la meva cara i notava el caliu dels seus llavis. Va ser un matís que mai hauria imaginat, va ser una estona de cel, un moment que sempre he recordat i que evoco bevent.

El següent joc va consistir en compartir el gust del vi. La última glopada de la copa se la va beure, però en va deixar unes gotes per acabar de gaudir-la dins la meva boca. Sentia un gust diferent, un petó de vi que mai fins llavors havia comprovat. Era una autèntica delícia i una nova manera de tastar-lo.

Després em venia de gust flairar el seu coll. Es notava l’olor que desprenia el xampú que havia utilitzat per dutxar-se, em recordava un camp de flors, però on hi trobava matisos de roses. Aquella situació li agradava, vaig retirar un xic la seva roba per poder flairar les espatlles, però no m’en podia estar i de cop i volta vaig baixar un xic per poder fer el mateix amb el contorn dels seus pits. L’olor de roba neta, les flors, les roses i el delit de gaudir d’aquell cos conjugat amb la ingesta de vi em van portar a retirar totalment la roba per olorar la punta del pit com si estès degustant una copa.

Quan veia el pit amb el reflex de la llum de la lluna, pensava en el color del vi i el to rosat que tenia. L’observava i l’olorava però aquell gest no era suficient, calia fer-hi quelcom. Vaig començar a llepar-lo amb suavitat, veient com cada vegada era més similar al to negre del vi. Em delia per jugar-hi una estona més i a cada moviment sentia com la seva respiració anava en augment.

Ja la tenia totalment tombada sobre la manta. Jugava amb el seu cos, amb els seus pits i amb les seves reaccions. Parava un moment per intercanviar-hi una mirada, però quan menys s’ho esperava seguia dibuixant la forma del pit per notar com s’enduria cada vegada més. Notava encara el gust del vi i xuclava amb delit aquella part del seu cos sentint com la respiració accelerada es convertia en un lleu gemec enmig de la nit.

Les seves mans no paraven quietes i notava com baixaven pel meu cos. Va aconseguir arraulir una part del meu cos amb les seves mans, notava com jugava per sobre la roba amb l’únic desig de provocar-me. Quan vaig queixalar de nou els seus pits, la seva mà es va amagar per entre els meus pantalons i va aconseguir jugar amb mi. Sentia com es movia frenèticament per acabar prement amb força.

Em va estirar totalment sobre la manta i es va posar al meu damunt. Com si fes màgia, va aconseguir deixar-me sense els pantalons i és llavors quan es movia pel meu damunt, fent que em provoqués de manera exagerada com si volgués desfermar el tap de l'ampolla. Al meu torn, vaig aprofitar l’ocasió per agafar un dels pits amb força i el vaig xuclar fins a l’extenuació. La càrrega de vi es notava i ens deixàvem endur pel moment, jugant per sobre la roba sense que els nostres sexes es trobessin pel camí, un petit teixit ho estava impedint.

Però ella podia més que jo, estava massa desinhibit per permetre molta més estona aquell joc luxuriós que podia amb tot el meu desig. La meva mà es va introduir a la seva roba i vaig aconseguir fruir del seu sexe totalment amarat per la humitat. Notava com estava portentós i com jugava amb frivolitat amb el seu sexe. Respiració accelerada i gemecs es confonien a la perfecció. Els moviments eren cada vegada més abraonats buscant el plaer mutu.

Em va queixalar el coll i com un acte reflex vaig despendrem de la seva poca roba per poder notar-la a la perfecció. Els dos cossos s’unien enmig de la nit a l’ombra de la figuera. Cada vegada anava més endins seu, era ella qui regnava aquells moviments de plaer, era ella qui imposava aquell ritme que ens portaria a l’extenuació total. Però encara tenia una sorpresa inesperada just quan l’aire es feia més carregós presagi d’una nova tempesta.

Es va girar sobre la manta i em va deixar amb la mel al llavis, estava a un punt de poder arribar al màxim plaer, però volia que hi arribés per una altra via. Es va posar amb una situació perfecte perquè entrés pel darrera. Sense ni pensar-ho, hi vaig accedir. Vaig notar com estava realment excitada i vaig agafar-me amb força a la seva cintura per poder entrar amb decisió donant de mi tot el plaer que tenia a les meves mans. 

Cada vegada gaudia més, ella fins i tot deixava anar un crit de plaer constant. Els gemecs ja no hi eren, però havia d’evitar que fóssim descoberts ja que era de nit i els crits cada vegada eren més forts. Li vaig tapar un xic la boca, ella em va mossegar al sentir les meves embranzides, em vaig agafar amb força al seu cos per aconseguir que arribéssim a un orgasme plaent a l’ombra de la vinya de la figuera.

Vam quedar exhaustos sobre la manta, els cossos amarats de suor i immòbils un al costat de l’altre. La calor que sentien els nostres cossos es va estroncar just en el moment que vam articular les primeres paraules que van ser seguides amb un cel totalment tapat i unes primeres gotes de pluja que ens van fer reaccionar de manera sobtada. Vam recollir ràpidament tot plegat, però la copa de vi es va quedar entre les vinyes.


Quan recordo aquest moment, faig el mateix perquè el sol del dia ja s’ha amagat. Hi deixaré la copa de vi pel record, entre mig d’aquelles vinyes que un bon dia van gaudir d’una nit de sabors, olors i plaer al peu de la figuera de coll de dama. A voltes, quan enceto una nova ampolla, em recordo d'aquella situació com si fos ara mateix.

diumenge, 3 de desembre de 2017

20 de setembre

Durant tot el dia em vaig passar enganxat a les informacions que anaven sorgint. Des de primera hora del matí tenia el cor encongit per la detenció de diferents funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat, alguns fins i tot com si fossin autèntics criminals. Em va compungir el cas d’una funcionària que va ser detinguda davant de les seves filles quan les anava a portar a l’escola, però allò només era un avís del que passaria durant els propers dies.

La situació de frustració es va anar eixamplant durant el dia quan veia les imatges i les informacions que provenien de la seu de la Conselleria d’Economia on havien entrat per fer-hi un escorcoll a fons. Això passava un 20 de setembre del 2017 i el meu cap rumiava si allò podia ser possible en una societat com en la què vivim, en una democràcia del segle XXI.

La gent es va començar a concentrar de manera pacífica i dins del meu cap hi rondava el pensament que quan acabés aquella jornada havia d’anar-hi. Mentre això anava passant, arribaven al Port de Barcelona un parell de vaixells que serien els protagonistes durant els propers dies.

A mesura que anava passant el dia anava coneixent nous detalls de l’operació Anubis i de la detenció de treballadors i alts càrrecs. Algun testimoni era d’allò ben indignant al saber com s’havia procedit, bàsicament perquè semblava que es feia de cara a la galeria i no obeint els principis bàsics. Hauríem d’anar molt temps enrere per veure detencions per altres casos molt més greus on no s’havia seguit el mateix modus operandi.

A l’hora de dinar, la majoria de companys de feina comentàvem el que estava passant. Les concentracions cada vegada eren més nombroses. Restàvem atents a tot el que anava succeint amb l’únic anhel d’arribar a l’hora de plegar i prendre alguna decisió al respecte, jo la tenia clara, aniria a la concentració.

Quedaven pocs minuts per plegar i de nou em vaig voler informar del que passava. Les xarxes socials anaven plenes i la concentració davant la Conselleria i la seu de la CUP cada cop era més nombrosa. Si hagués volgut hauria estat una hora llegint informacions sense parar, però calia passar a l'acció, necessitava aire. Vaig recollir la taula d'una revolada i quan mancava un minut per les cinc vaig sortir per la porta.

Un cop a fora i amb l'aire acariciant-me el front, vaig aturar-me un moment per pensar. La curiositat em va conduir cap a la seu d'Economia i un cop allà com si no pogués evitar-ho, la munió i els ànims de la gent em van empènyer cap a un punt indeterminat. Milers i milers de persones m'envoltaven i el temps passava com si res.

Semblava que ningú fos capaç de moure’ns d’aquell punt. Dies després es deia que més de 40.000 persones s’hi havien concentrat, no sé quanta gent hi havia, el que si vaig fer és fixar-me en una noia que hi havia a escassos metres meus però que per arribar-hi necessitava que algú m’alcés per sobre les persones que m’envoltaven i em fixessin al seu costat...missió impossible.

El que va començar com un acte espontani, s’anava desatansant com un acte festiu. Fins i tot hi va haver parlaments per evitar que la gent s’alterés més del compte o es va muntar un escenari improvisat on alguns grups van venir a tocar alguna cançó. Tot era molt més plaent amb els ànims de la gent, però no podia evitar de tant en tant girar la mirada per veure si ella encara era allí o ja havia decidit marxar. Va notar com la mirava i vam començar un estrany joc entre tanta gent.

Ja era negra nit, però la xafogor era protagonista pel caliu de la gent. L’estiu s’estava esllanguint, però la calor era persistent. La veu em començava a jugar males passades després de tantes hores, però el cos aguantava tret d’alguna gota de suor que s’escapava. De nou es cridava a la calma perquè ningú s’alterés més del compte i quan escoltava la paraula calma, em girava i tornava a mirar-la com si fos un desafiament. Li agradava aquell repte perquè em tornava la mirada. Era ben igual que hi hagués una multitud entre nosaltres, però era com si la resta no existissin.

Al tornar la mirada cap als líders que demanaven calma i paciència a la gent, vaig tancar els ulls per un moment i em vaig endinsar en els meus pensaments. Durant uns segons no escoltava res ni ningú i em veia com en una pel·lícula on enmig d’un concert els dos protagonistes eren els únics que brillaven amb llum pròpia. Però la il·lusió durava ben poc quan algú sense voler-ho et tocava i et feia tornar a la realitat del moment.

No sabia quina hora era. Feia estona que no menjava res i començava a tenir gana. Els líders catalans van demanar a la gent que comencés a anar cap a casa. Feia moltes hores que la gent restava de peu. Vaig decidir que seria el moment de marxar cap a casa, però abans una última mirada. Quan em vaig girar ja no hi era. Havia fet tard i s’havia esmunyit entre la multitud. Ara sí que havia acabat el joc i de ben segur que amb la cara de decepció deuria pagar. Dins meu vaig pensar que era el moment de desfilar cap a casa.

Em vaig intentar escapolir entre alguns dels que no es van moure. Hi havia algun punt en el qual era realment complicat per la gran quantitat de gent que encara persistia. Mica en mica vaig aconseguir el meu objectiu de deixar enrere tota aquella gentada. Mentre caminava, no podia deixar de pensar en el que havia viscut durant aquella jornada. Alguna vegada el pensament es desviava cap a la noia que havia vist entre la gent, però al cap d’uns moments un semàfor en vermell em retornava a la realitat.

En un punt indeterminat de la ciutat em va semblar veure que un grup de persones amb estètica poc apropiada intentava anar cap a la seu d’Economia. Al seu pas deixaven el rastre de les seves petjades dirigint-se cap a la gent de manera despectiva. El respecte se l’havien deixat a casa. Van travessar el carrer sense ni mirar i un cotxe va haver de clavar els frens, fins i tot es van encarar amb aquell home que els hi havia salvat la vida.

La tensió anava en augment, una persona que passava per allí no se li va ocórrer res més que cridar als infractors "els carrers seran sempre nostres". M’ho mirava des de lluny i llavors vaig veure com un parell del grup es giraven i es dirigien cap a la persona. La primera reacció que vaig tenir va ser agafar-la per la mà i començar a córrer per enmig de Barcelona. No sabia per on era, però els dos vam intentar escapar-nos. Semblava com aquella cançó que deia “Corren, corren pels carrers corren…”.

Durant els primers metres els teníem allà mateix, ens estaven apunt d’atrapar. Per sort, vaig poder tirar quelcom enmig del camí i un d’ells va caure. L’altre va seguir darrera nostre i prosseguia amb la seva particular persecució. Corríem com uns esperitats fins que vam arribar a una zona que em coneixia a la perfecció. Li vaig agafar la mà amb força i finalment vam aconseguir el nostre objectiu d’evitar conseqüències majors.



Ens vam asseure enmig d’un carrer fosc, intentant no ser descoberts. Tot restava en silenci intentant apaivagar la respiració accelerada. Només s’escoltava el soroll d’algun grill que trencava el silenci de la negra nit. La calma era la protagonista i les petjades del nostre assetjador s’anaven esvaint com la llarga nit. Les gotes de suor em regalimaven pel front fins que vaig aconseguir recompondrem i agafar forces, però al aixecar la vista i observar amb qui havia fugit pels carrers de Barcelona em vaig quedar atònit.

No podia ser, semblava impossible, la meva cara ho deia tot, però era totalment real i va semblar una jugada del destí. Al meu costat hi tenia aquella noia que havia estat mirant durant tota la tarda. Ràpidament el meu pensament es va tornar a centrar i vaig aixecar la mirada. A ella li va passar el mateix, va posar una cara de sorpresa i fins i tot va envermellir per uns segons.

Vaig aixecar la mirada per observar de ben aprop els seus ulls. Tenia una dolça mirada que es va clavar a la meva com la seva mà s’havia arrapat a la meva durant la persecució dels últims minuts. No vaig poder evitar dirigir un dit cap a la seva galta per deixar anar un “més tranquil·la?”. Va assentar amb el cap, mentrestant amb el dit seguia acariciant suaument la seva cara perquè acabés de recuperar la respiració habitual.

Mentre restàvem asseguts al terra d’aquell carrer, vaig tornar a dirigir-li una mirada però aquella anava amb segona intenció perquè després d’acariciar-li el cabell vaig buscar els seus llavis. Desitjava aquell moment des de feia molta estona i ens vam fondre entre la negra nit. La respiració tornava a anar en augment quan va notar que la meva mà començava a investigar el que hi havia amagat a cada nou moviment, semblava com si la tensió de la jornada s’esmunyís en aquell instant.

Mentre ens besàvem, la mà es va dirigir al coll i l’acariciava suaument. Després vaig començar a acariciar l’orella i a tocar les espatlles. A cada nou pas, una nova reacció. A cada carícia una nova porta oberta per seguir endavant. Ella s’hi tornava passant la mà pels meus cabells. Semblava que ens anàvem desatansant, deixàvem pas a les nostres més intenses passions. Es notava en la freqüència de les nostres carícies i en la intensitat dels moviments.

La vaig posar de peu contra la paret. Els esdeveniments anaven alterant-se al pas de cada nou moviment. Les mans calentes es van esmunyir per sota la fina camiseta que vestia. Les mans es van moure amb destresa tot buscant els seus pits en el moment que notava que la meva boca es quedava clavada en el seu coll i la seva orella. No podia deixar de respirar cada cop més ràpid, semblava com si tornés a córrer pels carrers de Barcelona, però el causant era un altre motiu.

La mà es va afanyar a atrapar un dels pits. El vaig prémer amb força per observar la seva reacció, però amb la cara de plaer que feia era més que evident que desitjava una marxa més. Vaig queixalar amb suavitat l’espatlla en el moment que vaig aconseguir deixar a l’aire un dels pits. La boca tenia desig de posar-la contra la paret i xuclar-lo suaument.

Al aconseguir aquest nou objectiu i al notar els lleus gemecs que desprenia quan notava la boca que xuclava els pits, em vaig deixar portar per l’impuls i un botó dels seus pantalons es va descordar, després un segon i fins que vaig tenir via lliure per jugar amb insistència. A la boca hi tenia el mugró i la mà lliure es va demanar pas per sota els seus pantalons notant com el seu sexe estava assedegat i necessitat per notar les meves carícies.

Ella s’hi va tornar i va dirigir la seva mà directament sobre els meus pantalons d’estiu. La fina tela deixava que notés amb intensitat les seves carícies i les ganes de notar molt més tot aquell joc de plaer. Quan el meu dit va lliscar sense problemes, ella s’hi va tornar i va aconseguir passar la mà dins dels pantalons i jugar sense cap mena de problemes amb mi.
Cada moment era més intens. Estàvem al mig del carrer, era estiu, era Barcelona i en qualsevol instant podia aparèixer per allí algú que ens estronqués aquella situació d’intens plaer. Ella va prendre la iniciativa quan estava contra la paret. Va aconseguir baixar uns centímetres els pantalons i sense ni pensar-ho em va demanar amb la mirada que la deixés fruir pel meu plaer.

No va haver d’esperar gaires segons perquè em trobava amb la mateixa situació. Volia notar com entrava a dins seu sense molts problemes. En un moviment vaig aconseguir entrar i em començava a moure a poc a poc, amb calma sense presses. Amb una mà jugant amb el pit i amb l’altra agafant-la pel darrera per aconseguir entrar ben endins. La intensitat de la nit cada cop era més plaent i anava molt més al fons tot deixant que les nostres mirades es creuessin fugisserament. 

Ella va aconseguir girar-me i posar-me contra la paret i es va moure sigil·losament per deixar-me sense marcar el ritme. Ara era ella qui manava, qui jugava i qui posava la intensitat i les normes. Ho volia fort, amb ganes, arribant fins al fons, cada vegada molt més ràpida i plaent. Els gemecs es combinaven amb esbufecs. Les gotes de suor es mesclaven amb l’aire càlid de la nit barcelonina. El plaer era...(tanca els ulls hi ho notaràs).


Ja no podia aguantar molta estona més. Ella estava vorejant el punt màxim de plaer. Vaig acostar un dit al seu sexe perquè notés molt més la intensitat de les meves embranzides fins que vaig aconseguir allò que volia. Es va deixar anar en un llarg gemec que vaig intentar apaivagar amb la mà. Els cossos exhaustos restaven un al costat de l’altre, com si fos el moment en què havíem parat després de la persecució, però era un altre instant i unes circumstàncies ben diferents...

diumenge, 29 d’octubre de 2017

El bosc dels somnis

Diumenge a la tarda, encara fa calor amb un sol imponent i una bona temperatura. Decideixo sortir a passejar, tinc ganes de sortir a escoltar música i gaudir dels paisatges. Sembla que sigui primavera, però no ens enganyem que la tardor és a tocar i els boscos agafen els tons ocres per deixar caure les fulles, només manca una temperatura més baixa i la pluja que regui el terreny sec.

Vaig caminant i m'endinso camí amunt per buscar el bosc tot trepitjant el fullam. Els arbres em comencen a tapar, la roureda s'imposa damunt meu i perdo l'escalfor del sol. La fresca em va embolcallant, però al caminar denoto com el cos es va escalfant. M'agrada observar els camps, prefereixo els verds de blat als ocres sense cultivar. Em rodejo de paisatge i música fins que diviso un rierol gairebé sec però frondós de vegetació i humitat.

Arribo un punt que em convida a seure, gaudir de l'espai, la natura, les olors de tardor i d'un diumenge a la tarda amb calma i sons de petits ocells que no veig però escolto. El millor en aquests casos és desconnectar de la música i deixar-me portar pel so dels animals, la vegetació i la suau brisa post estival. Noto la pau interior que m'embolcalla, només em manca el so de l'aigua, però tot està massa sec.



Estic ben còmode assegut a la llera del rierol, un bri de sol em toca i em convida a estirar-me. Deixo anar els meus pensaments i em relaxo totalment. Mentre m’acarona el sol, tanco els ulls i deixo la ment en blanc, em concentro en escoltar els sons del bosc. Un ocell canta, una suau brisa remou les fulles i és llavors quan decideixo inspirar tot aquell aire fresc.

Estic mig atordit per tota aquesta calma que m’embolcalla, no puc evitar deixar-me portar i quedar mig adormit. La pau interior que em traspua, em porta a no poder obrir els ulls, i a caure plenament als braços de Morfeu. Dormo plàcidament entre mig d’uns matolls que em tapen, formo part d’aquest paisatge de tardor i res ni ningú em poden privar d’aquesta estona de cel.

No sé quanta estona ha passat des que he caigut totalment adormit, però escolto de fons com si algú s’aproximés. Em desvetllo a poc a poc sabent plenament d’on sóc, no em moc per no ser descobert i obro els ulls per observar si s’apropa un animal o una persona. El sol ja no em toca i activo els cinc sentits per saber qui es mou pels meus voltants. Estic tan pendent dels seus moviments que gairebé deixo anar un crit quan una tímida fulla d’un arbre proper cau al meu damunt, per sort, m’he contingut.

M’acabo de tranquil·litzar quan ja diviso qui o què s’està apropant. Està a l’altra banda del rierol a uns 40 metres, però no em pot veure perquè el punt on he descansat queda prou amagat. S’atura en un punt del seu camí i per fi li veig la cara, és una noia que opta pel mateix que he fet jo fa una estona, seure i amagar-se entre mig de la natura, el que no sap és que l’estic observant.

Intento no moure’m per no deixar al descobert la meva posició. Vesteix uns texans negres i una camisa blanca. Entre mig d’aquell paratge salta a primera vista que està per allí, enmig dels tons ocres i verds. S’asseu sota un arbre al costat d’una petita vegetació, no li trec l’ull de sobre. Tanca els ulls i estira les cames. De moment, observo com es relaxa.

La curiositat és ben gran per saber què farà. Reclina el seu cap sobre el braç i sembla que està totalment pensativa. Com m’agradaria saber llegir la ment i conèixer de primer mà quin són els seus pensaments. Per un moment obre els ulls i quedo embadalit amb la seva mirada, calmada però penetrant, incisiva però clara.

Passa l’estona i segueix totalment parada, ja forma part del paisatge. La segueixo observant, però tota aquella situació ja em cansa. Crec que en breu m’aixecaré i marxaré cap a casa perquè en una mitja hora començarà a refrescar i ja començo a sentir la humitat del rierol dins del meu cos. 

De cop i volta i quan ja tinc decidit que marxaré, sé del cert que seré descobert, però tot canvia quan veig com ella comença a fer un seguit de moviments que em deixen totalment fora de si. Les seves mans comencen a desplaçar-se pel seu cos, tanca els ulls i es comença a acariciar suaument el coll per baixar a poc a poc cap als seus pits. Obro els ulls com taronges perquè no m’ho acabo de creure, però efectivament s’està acariciant molt lentament.

Ha descartat totalment que algú la pugui estar observant en aquell racó del bosc, però no sap que sóc un privilegiat. Obre un xic la camisa i comença a descordar un parell de botons i a acariciar els seus pits tot tancant els ulls. No sé si escolta la natura, però el que sí sé, és que té la camisa un xic oberta i puc divisar part de la roba que s’amaga sota.

El seu somriure s’apodera de la meva mirada i mostra la satisfacció quan comença a notar com les seves mans van acariciant els pits de manera controlada per sobre la roba. No ho pot evitar i una part queda totalment al descobert el que em porta a no poder treure ull de la seva cara i del seu cos. Gaudeix enmig de la natura quan accelera la respiració i des del meu lloc amagat puc escoltar-la.

Mentre segueix acariciant un dels seus pits, veig com la mà que queda lliure es desplaça lentament cap als seus texans. Es descorda un botó i juga amb la part de dalt de la seva roba interior. Pessiga suaument el pit i descorda el segon botó. Tinc els ulls ben oberts i m’agrada veure aquella imatge de plaer i satisfacció, no perdo detall dels seus propers moviments.

Ha descordat el tercer botó i la mà ja comença a jugar per sobre la roba. Estira el cap enrere quan denota que la seva respiració és més accelerada. Abandona els pits per centrar-se en un altre dels seus punts de plaer. La mà juganera s’atreveix a salvar la poca roba que li impedeix gaudir al màxim, l’altra es dedica a donar-li pas perquè pugui denotar totes les sensacions possibles.

Comença a accelerar-se més quan un dels seus dits comença a entrar a poc a poc. Em quedo amb la seva cara de luxúria i com de cop i volta deixa anar un sospir allargat que indica que el plaer cada vegada és més intens. Ja no noto la sensació de fred que tenia fa uns instants, tot el meu cos rogeig per dins contemplant aquest espectacle.

Ara té via lliure per jugar amb el seu sexe i amb els seus pits deixant la camisa totalment al descobert. No para de donar-se plaer. La seva respiració és accelerada i es combina a la perfecció amb una sèrie de sospirs que encara em provoquen més, però no puc deixar de banda que sóc un espectador i que estic allí observant tot el que ella està fent, no puc ser descobert.

Cada vegada és més plaent, ja no pot parar de fer entrar els seus dits dins seu. Està molt propera a arribar al punt màxim de plaer quan veig que prem amb força un dels seus mugrons i a l’hora es deixa anar en un allargat orgasme que trenca la pau de la natura. Al sentir aquell punt final i amb tota l’atenció del món no sé com que em moc i es mou la vegetació que hi ha al meu voltant.

Ràpidament s’activa, es tapa com un acte reflex i encara amb la respiració accelerada aixeca la mirada i em pregunta, “t’ha agradat?”. Quedo totalment perplex perquè en algun moment ha descobert la meva presència. Avergonyit giro la mirada per uns segons però de dins meu surt un fil de veu “aquest sembla el bosc dels somnis”.

Ella s’aixeca, es tapa a corre cuita i amb la mirada s’acomiada quan el dia comença a fosquejar. S’apropa a mi per seguir el camí cap a casa, però quan passa aprop meu com a signe de provocació passa la seva mà pel costat i torna a desfermar en mi la luxúria de la tarda.

No puc evitar xiuxiuejar-li a cau d’orella “el plaer ha estat meu” i en aquest punt li queixalo suaument el lòbul de l’orella al qual ella respon amb un fil de sospir allargat. M’atansa cap a un arbre i en un tres i no res la tinc a sobre “no en tinc prou, vull més” balbuceja sense perdre ni un minut.

La nit va caient a poc a poc i noto com desitja notar al llindar de l’arbre tot allò que li havia mancat feia uns moments. Descorda els meus pantalons de manera maldestra i jo faig el mateix amb els seus. S’asseu sobre meu i comença a jugar amb mi, em fa patir per uns moments perquè no acaba de deixar-me entrar dins seu. Sap com fer-me embogir perfectament.

Després de jugar una estona, aconsegueixo girar-la i enmig de la foscor no puc evitar entrar dins seu i començar a donar-li el plaer que em reclama. Gemega a cada un dels meus actes, gaudeix quan nota la meva boca enganxada al seu coll, sospira quan arribo al fons de tots els meus actes i es desinhibeix quan nota tot el meu escalf dins seu. La calma del capvespre es veu trencada quan els dos arribem al màxim plaer.


Després de recuperar forces per un moment, els dos recobrem a poc a poc la respiració habitual. Els dos cossos mig nus resten amarats de la suor però embolcallats per la calma del bosc en aquest capvespre de tardor. Hem d’agafar els nostres camins i tornar cap a casa perquè el bosc de nit deixa de ser tan plaent com de dia. 

dimecres, 16 d’agost de 2017

El somni

On sóc? Quin dia és? Què m'ha passat? Estic tota suada i m'acabo de despertar. Obro un ull i crec que és dilluns, però no ho puc assegurar. Només tinc la certesa, que he tingut un somni ben estrany, plaent i que ara mateix recordo a la perfecció. Te’l voldria explicar amb pèls i senyals però sabries massa sobre mi, per tant m'estiraré i em sobreposaré del somni i el desig que ha despertat dins meu.

Saps que cada nit somiem? Hi ha qui ho recorda tot, només una part o imatge o senzillament no recorda res. Generalment recordo una part o res, però el d'avui era diferent, el tinc dins meu i no en sé el perquè. Recordo cada moviment, cada sensació i no aconsegueixo treure'm de sobre aquest estat de sobre excitació. No solc tenir somnis eròtics, aquest potser no ho és, però em manté amb el desig ben latent...

Estirada al llit em noto com encara tinc els pits erectes, l'entrecuix ben humit i els sentiments a flor de pell. És una situació mai experimentada i en el meu cap hi ronda el desig de ser posseïda per algú. Però estic sola i ni res ni ningú em pot satisfer, només jo. Per tant, opto per tancar els ulls i recordar el somni, tot i que es va esvaint a poc a poc a mesura que passen els minuts.

Com un gest instintiu, la meva mà comença a recórrer el coll i baixa suaument cap als pits tot acariciant-los fins a pessigar-ne la punta. És tan real el somni que en un tres i no res em desperta els meus instints més primaris i començo a gemegar. Em deixo portar pel record, la mà no dubta a baixar en direcció al meu sexe. El recorro a poc a poc i tinc la certesa que en segons podria arribar a l'orgasme, estic massa sensible.

Intento parar però no puc, tot és massa intens, massa càlid i humit a l'hora. No puc ni vull aturar-me, deixo que els dits entrin frenèticament com si no hi hagués demà. Gemego amb totes les meves forces, el somni és ben present a la meva ment, ara sí que el  torno a recordar clarament. Amb un dit no en faig prou i necessito més. Dos i tres entren sense aturador. Les gotes de suor em regalimen per tot el cos. Com un gest instintiu em premo amb força un pit i després l'altre. Mai m'havia sentit així, fins que...

De cop i volta i quan em queda ben poc per arribar al màxim plaer, començo a combinar els gemecs amb suaus paraules que sorgeixen del meu subconscient: "la veu..., la veu..." I en aquest punt torna a aparèixer la veu del somni dins del meu cap i em diu "no esperis més, deixa’t anar...estic dins de la teva ment i no penso fugir". Al sentir això em bloquejo per un segon...

“Deixa't anar, no paris" i al tornar a sentir-ho no ho puc evitar, faig cas a la veu i em deixo anar com mai ho he fet. El plaent orgasme em recorre de dalt a baix, em deixa ben tremolosa per totes les sensacions que m'ha transmès. Estirada sobre el llit i sense esma per moure'm em trasbalso quan la veu apareix de nou i em diu "Així m'agrada, que gaudeixis amb el delit del teu desig". Estic consternada per un moment, però satisfeta perquè m'agrada la veu.


Ha passat una estona i torno al món real. Ara ja saps algun detall més del meu somni i a més tinc la certesa que la veu tornarà a aparèixer en qualsevol moment. La última cosa que m'ha dit és “Prepara't, perquè el nostre joc només ha fet que començar, viuràs uns dies d'autèntic plaer". Crec que la meva vida ha canviat amb el somni, però ara m’hauré d’afanyar si no vull arribar tard a la feina.

dilluns, 3 de juliol de 2017

ICE BCN


Se sentia lliure i feliç. Per fi, després d'uns mesos horrorosos havia aconseguit guanyar aquella batalla que moltes nits no la deixava dormir. Un cop passat el calvari que havia patit a la seva antiga feina, era lliure i amb ganes d'experimentar. Dins seu li recorria tota l'adrenalina que havia perdut els darrers mesos a causa del contenciós que havia mantingut amb el seu cap, però ja era aigua passada, res ni ningú la podien aturar.

Començava de zero, ho sabia però necessitava sortir, desfogar-se, passar-ho bé i per això va decidir agafar el metro i entrar en el primer bar de copes que trobés al centre de Barcelona. Per la seva ment ressonava la trucada del seu advocat que li notificava que havien guanyat i que s'havien endut el gat a l'aigua. Ara calia celebrar-ho com pertocava, no necessitava ni res ni ningú per gaudir del seu moment.

Era una tarda calorosa, l'estiu s'havia precipitat de cop. Les altes temperatures dibuixaven un estiu tòrrid. Després de baixar del metro, un anhel d'aire calent la va envoltar fins al sortir al carrer. Tot divagant pel centre va veure una terrassa on hi passava l’aire i el nom semblava refrescant, ICE BCN, allí va decidir establir la seva primera aturada per refrescar-se. Va seure en una taula lliure i va demanar un cafè amb gel per treure's la calor sufocant.

Esperant que li arribés el seu elixir estival s'observava a si mateixa. No sabia perquè però s'havia vestit amb una camisa blanca de lli i una mini texana. Al seu voltant hi havia un grup d'adolescents que xerraven airosament, una parella gran que quasi no es deia ni paraula però que amb la mirada s’ho deien tot i un jove que prenia una cervesa mentre mirava constantment la pantalla del mòbil. Ella restava feliç observant allò que la rodejava.

Finalment la cambrera li va portar el que havia demanat, i tot i la calor, li va dedicar un somriure. De sobte, va pensar que allò no tenia preu mentre dipositava el sucre en el cafè i remenava la tassa. Ho feia suaument mentre algun glaçó desprenia gotes de calor. El cafè va entrar dins del got i el gel es desfeia per l'ambient xafogós. Ho va seguir remenant i tot el voltant va quedar pres per les gotes del gel i l'escalfor del cafè.

Es va començar a prendre la beguda refrescant i en el moment que engolia el primer sorbet va notar com la mirada d'algú l'escrutava de dalt a baix, era dona i notava aquestes exhaustives observacions per part de certs homes. Coses del destí va notar com una gota del got regalimava pel seu coll i baixava lentament fins a escolar-se per la seva brusa. Aquella mirada masculina va seguir minuciosament el recorregut de la gota.

Va desar el got humit sobre la taula i va observar l'home que la mirava. Coses de la vida, ell es feia el despistat, però sabia molt bé que li havia clavat la mirada. Va moure el got amb gel i en va extreure un dels glaçons. Es va endinsar en els seus pensaments, en el grau de satisfacció de la resolució del conflicte laboral i sense ni pensar-hi va començar a jugar amb el glaçó que s'anava desfent,  li venia molt de gust per refrescar-se.


Primer se'l va passar per la punta dels llavis mentre pensava en les seves coses. De nou, va notar com una mirada s'incrustava entre els seus llavis i el glaçó. Com una fiblada, es va veure obligada a seguir jugant i a passar-lo pel coll suaument deixant que les gotes baixessin ràpidament pel seu escot tot notant aquella fresca intensa en un dia molt calorós.

Al sentir aquella frescor en el contorn del seu pit, la ment va abandonar els pensaments sobre la seva victòria laboral i va notar com s'enduria a poc a poc fent volar la seva imaginació. Li agradava ser observada per aquell jove i al seu torn gaudia amb tot aquell espectacle. Tot i això, va jugar uns segons més amb el glaçó a la boca i el va engolir a poc a poc. Un sorbet més de cafè i…

Aquell era un joc que li feia pujar l’adrenalina cada vegada més, s’estava deixant portar pel moment. No va poder evitar dirigir la mirada cap al jove que en un primer moment va baixar el cap, però a l’acte va veure com la mirava intensament. En aquest punt, no va poder evitar tornar a buscar un glaçó del got per seguir jugant i provocant-lo. Tot plegat la divertia i l’excitava a l’hora.

Amb el gel a la boca va seguir amb aquell joc pervers que seguia el jove amb gran deteniment. Va copsar com ell s'excitava de sobre manera, no podia parar. Se'l va passar pels llavis, se li desfeia pel coll i a continuació el va dirigir el poc que quedava a l'entrada del seu escot on una gota va relliscar fins a la punta del pit. Totalment desfet, va observar com ja no quedava més gel, el joc s'havia acabat...o no, qui sap.

Va quedar astorada quan al cap de poc el jove pagava el compte i marxava del local. Moguda per la curiositat el va intentar seguir. De sobte, ell es va girar i la va observar amb deteniment. Lluny d'aturar-se va seguir caminant carrer amunt, creuant una munió de turistes que ocupaven la ciutat. Va topar amb un home i quan es va disculpar va passar el pitjor, ja no veia al jove, l'havia perdut...

La seva felicitat es va esvair, es trobava enmig del no res i havia perdut totalment aquell jove que la mirava agosaradament. Es va posar nerviosa sense saber on anar un cop passés tota la munió de turistes. Va seguir carrer amunt sense saber què buscar. Mirava a banda i banda però res...tot plegat s'estava convertint en un carrer sense sortida.

Anava divagant pel carrer. L'expressió de la cara li havia canviat totalment, ja no era la mateixa que jugava a la terrassa del bar. Al cap de 5 minuts va decidir que havia de seguir amb el seu pla inicial i celebrar la victòria laboral, però li costava recuperar el seu aspecte inicial. Va baixar carrer avall i quelcom li va entrar a la sandàlia, va aturar-se davant d'un portal per recolzar-se i treure's allò que la molestava.

De sobte, una porta es va obrir i la va prendre pel braç. Va notar com tota la pell s'eriçava al portar-la cap a dins, l'adrenalina li pujava de nou quan de sobte va notar com una presència masculina l'havia fet entrar dins d'aquell edifici de pisos antics amb una entrada enorme. Va aixecar la mirada i va veure les escales àmplies típiques d'un edifici de finals segle XIX.

La va posar contra la paret freda i a cau d'orella li va xiuxiuejar "és més freda la paret de marbre o el glaçó que t'has desfet?". Automàticament va saber que era el jove que havia observat a la terrassa, tot i que el seu subconscient ja feia estona que ho sabia. Notava les seves mans tendres com la tocaven però es va sorprendre per la fermesa que denotava cada moviment, cada carícia, cada provocació...

Restava immòbil deixant-se tocar, estava embriagada pel desig però sabia que en qualsevol moment passaria a desenfrenar-se. Notava la respiració accelerada d'ell i com li descordava la camisa de lli. Contra la paret, no es podia moure, però li encantava notar com les mans s'endinsaven dins sa camisa i premien descaradament els seus pits moguts pel desig.

El ritme era desenfrenat, no va saber com però li va saber arrencar un primer sospir en el moment que li va tocar la punta del pit amb el seu dit. Es movia mentre jugava amb el coll i sospirava a la seva orella. Ella no es va poder refrenar i amb un moviment va fer que s'enganxés al seu darrera. Aquella situació l’excitava molt, fins al punt de fer-li perdre el control per un moment al notar la seva energia.

La va prémer contra la paret perquè ho notés més, fins que ella es va decidir a actuar. Va moure les mans tot buscant els seus pantalons que estaven tancats per quatre botons. En va desfermar un, dos...i va aconseguir endinsar la punta tot reviscolant allò que li produïa plaer. L'acariciava i a cada nou moviment ell premia amb més força els seus pits fins que un va sortir totalment al descobert.

Al notar aquell moviment, s'hi va tornar i va desfermar el tercer botó tot provocant que li sortís tot el seu plaer. Va començar a jugar-hi tot tocant la punta que apuntava la seva mini texana. Ell es va descontrolar al notar aquell moviment i instintivament va pujar la mini per deixar-la al descobert. Va enretirar un xic la única peça que li quedava per iniciar un joc totalment morbós en l'entrada d'aquell edifici.

Després d'aquella jugada va denotar com ell la posava més fort contra la paret i jugava pel seu darrera. Era un moviment incessant, ple de provocació. El sexe intentava sense èxit entrar, però allò encara els reportava més plaer, més joc, més descontrol, més... De sobte, unes claus es van sentir com queien al terra al intentar obrir la porta, tot es va aturar.

Ell la va agafar d'una revolada, van córrer per l'entrada de l'edifici i es van amagar dins d'una habitació que hi havia al peu de l'escala. A l'entrada hi posava "Porteria" i es van mantenir en silenci, amb la respiració accelerada mentre escoltaven de fons unes passes que enfilaven escala amunt. A l'estona van esbufegar plegats.

No sabia com, però ella s'havia quedat asseguda sobre ell, amb la tensió del moment li havia passat totalment inadvertit. Quan tot va retornar al silenci inicial, van seguir amb el seu joc. Ella es va començar a moure notant com ell ràpidament actuava. Se'l notava de nou vigorós i amb ganes d'acabar tot aquell joc. 

Ell va prendre la iniciativa i la va posar al damunt de la taula del porter. Sense ni esperar va decidir entrar, ho va fer de cop perquè ho notés plaent. La taula aguantava les embranzides que ella notava. Primer eren pausades però a mesura que passava el temps eren més dures i el moble es començava a moure amb insistència. Dins del petit habitacle les respiracions anaven a més i cada cop esbufegaven més.

Ella entomava tot el plaer i fins i tot se li va escapar algun gemec. El jove no ho va poder evitar i li va tapar la boca perquè no fossin descoberts. Els pits d'ella es refregaven per sobre la taula i a voltes intentava agafar-los amb la mà i préme'ls amb força per donar-li molt més plaer. El ritme que portaven era vertiginós, tota la situació els havia portat a aquell espai de plaer.

L'ambient estava totalment carregat per la calor i el fregament dels dos cossos. Ella va aconseguir posar-lo sobre la taula per notar-lo en tot el seu esplendor. Estaven al punt màxim i notava com li queixalava els pits que es movien dins de la seva boca. No podia més i al final es va deixar anar en una intensa onada de plaer que es va desfermar després d'un crit.


Estava massa esgotada i els dos amarats de suor. Aquell no era el plantejament inicial, però amb el cafè amb gel n'havia fet prou. Tota relaxada i amb la ment en blanc va deixar les copes per una altra ocasió, només pensava en arribar a casa, dutxar-se i qui sap què més...